|
LA FORMACIÓ I L'EVOLUCIÓ DEL POBLE DE SILS El segle XIX Cal contemplar el passat per entendre el futur. Hi ha dos fets que varen condicionar la transformació del poble. El primer, és el definitiu dessecament d’uns estanys insalubres al 1.851 i el segon, l’arribada del ferrocarril al 1862.Aquests dos fets van afavorir el creixement del nucli més meridional, Sils, en detriment de Mallorquines i Vallcanera.Abans de l’arribada del ferrocarril Sils era unes poques masies al voltant de l’església de Santa Maria. Al nord, Mallorquines era un conjunt de cases que varen néixer al marge de l’antic Camí Ral, que comunicava Girona amb Barcelona; hi havia un hostal, l’escola i la Casa de la Vila. Mesamunt, Vallcanera era un veïnat de masies disperses, un mas-escola anomenat “Can Busquets”i l’església de Sta. Eulàlia. Fins a finals de S.XIX, Mallorquines era el nucli principal de població, que vivia lluny de l’estany,segons P. Martínez Quintanill al 1.860 Sils te 102 cases, 8 agrupades al voltant de l’església, 28 a Mallorquines i la resta disseminades.La construcció de l’actual N-II, va deslocalitzar l’antic Camí Ral, fet que va afectar negativament a Mallorquines i positivament a Sils, provocant que a finals del segle XIX el consistori passes a Sils i es crees una escola.
El segle XX 1930 (1368 habitants)
1957 (1.621 hab. al 1.960)
1970 (1.923 hab.)
1992 (2.312 hab. el 1.990)
CARACTERÍSTIQUES SOCIODEMOGRÀFIQUES Fort creixement de la població resident. La taxa mitjana de creixement anyal de la població resident al municipi durant el darrer període intercensal (1991-2001) ha estat del 3,26%, bastant superior a l’observada per la major part dels municipis del seu entorn i un 80% per sobre de la taxa de creixement assolida com a mitjana pel conjunt de la comarca de la Selva (1,8%). També ha tingut una taxa de creixement superior de la població resident respecte a l’observada en cadascun dels quatre municipis considerats com a referents, excepte en el cas de Bigues i Riells [ vegis Taula 1 i Gràfic 1]. Aquest major creixement de la població resident en el municipi de Sils constitueix un clar indicador dels majors atractius que ofereix el municipi, en quan a localització residencial de la població, respecte als municipis del seu entorn i del seu important dinamisme dins del conjunt de la comarca.
Acceleració del creixement en els darrers anys. El procés observat de creixement de la població resident en el municipi de Sils s’ha accentuat durant el darrer quinquenni. La taxa anyal de creixement en el període 1996–2001 va ser del 3,58% mentre que en el quinquenni anterior havia estat del 2,95%. Aquesta ha estat una característica que s’ha produït de forma generalitzada en l’evolució de la població resident, tant en els municipis de l’entorn (excepte Riudarenes), com en el conjunt de la comarca i en els municipis considerats com a referents (excepte Banyoles) i, per tant, l’acceleració observada enel creixement de la població resident en els darrers anys no es pot considerar un fenomen específic o singular del municipi de Sils.
Creixement degut a la immigració En els darrers deu anys la immigració ha contribuït en més del 90% al creixement de la població resident. El moviment natural de la població durant el període 1991-2002 ha significat un augment d’uns 72 habitants sobre un creixement de més de 920 habitants. És a dir, el creixement natural de la població resident ha contribuït en poc menys d’un 8% del seu creixement [vegis Taula número 2]. Aquest és un procés que de forma bastant generalitzada es produeix a tot Catalunya: a l’any 2002 la taxa de creixement natural de la població pel conjunt del país (1,7 per mil) va ser de l’ordre del 8% de la taxa total ( 20,7 per mil). [vegis “Xifres de Catalunya2, Idescat, consulta interactiva] Immigració principalment provenient de gent nascuda fora de la comarca de la Selva Durant el darrer període intercensal, el municipi de Sils ha passat d’un predomini de la població resident nascuda a la mateixa comarca (un 46,6% en el 1991) a un predomini de la població nascuda a la resta de Catalunya (un 40,2% - en el 2002), essent la primera un 36%. [ vegis Taula número 3 i Gràfic 2]. L’evolució de la distribució de la població resident de Sils durant la darrera dècada, segons lloc de naixement, ha seguit un perfil similar al de la major part dels municipis de l’entorn i dels contemplats com a referents: disminució relativa dels nascuts en la mateixa comarca, augment relatiu dels nascuts a la resta de Catalunya i a l’estranger, i manteniment dels nascuts a la resta de l’Estat.
Percentatge de població resident nascuda a l’estranger bastant per sota de la mitjana de la comarca de la Selva. Tot i que la població resident nascuda a l’estranger en el darrer decenni ha crescut en major proporció que la resta, la taxa anyal de creixement ha estat igual a la mitjana de la comarca [vegis Taula número 4] i el seu percentatge dins del conjunt de la població en el 2001 (3,6%) es trobava més de la meitat per sota de la mitjana de la comarca (7,8% [vegis Taula número 3]. Durant el darrer decenni, Sils presenta un augment relatiu de població estrangera proporcionalment inferior en els casos dels municipis de l’entorn, com Maçanet de la Selva i Vidreres, i dels municipis referents, com Banyoles, Bigues i Riells i Llinars del Vallès. [vegis Taula número 4] La població resident de Sils durant la darrera dècada mostra una tendència a l’envelliment –major creixement de la població de més de 64 anys – i un menor creixement de la població jove –entre 0 i 14 anys -, tal com mostren els Gràfics 3 i 4 i la evolució de l’índex – relació o quocient entre el nombre d’aquesta última i el nombre de l’anterior- que ha passat del 0,8 a l’1, durant el període 1991-2001, amb els següents matisos: 1) La dinàmica d’envelliment es troba, desprès de la de Caldes de Malavella, entre les més baixes dins del conjunt de municipis de l’entorn i és inferior a la mitjana de la comarca de la Selva, durant el mateix període; 2) La taxa anyal de creixement de la gent jove a Sils ha estat positiva mentre que pel conjunt de la comarca i pels municipis de Maçanet de la Selva, Santa Coloma de Farners i Vilobí d’Onyar ha estat negativa; 3) La taxa anyal de creixement de la gent de més de 64 anys a Sils ha estat superior a la mitjana dela comarca i, junt amb les de Maçanet de la Selva i Vidreres, és de les més elevades dins del conjunt dels municipis de l’entorn. [ vegis Taules 5 i 6] Els tres trams d’edat amb major creixement relatiu, per ordre decreixent i considerant la suma d’homes i dones, són: 1er.) De 85 a 89 anys -; 2on.) De 45 a 49 anys i 3er.) De 80 a 84 anys.
Creixement i distribució de la població resident de Sils per veïnats, força desigual. La evolució de la població resident de Sils per veïnats des de l’1 de gener de 1997 a l’1 de gener del 2004 ha sigut molt desigual, essent les urbanitzacions de “King Park” i “Vallcanera Park”, seguides de “Les Comes”, els que presenten un major i molt important creixement relatiu. El nucli urbà de Sils, per la seva banda, presenta una taxa anyal mitjana de creixement durant el mateix període del 5,8%, bastant superior a l’observada com a mitjana en el darrer decenni, pel conjunt del municipi i que, com s’ha vist abans, va ser de l’ordre del 3,3%. D’altre banda, “La Granota”, “Mallorquines” i “La Barceloneta” són els veïnats que han experimentat menor creixement relatiu i bastant per sota de la mitjana. [ vegis Taula número 7] El desigual creixement per veïnats de la població resident de Sils ha comportat, entre altres, que el percentatge de la mateixa en el nucli urbà hagi passat de ser el 46% en el 1997 a ser del 40% en el 2004. Els altres veïnats que, durant el mateix període, han perdut percentatges respecte el total són : “Urbanització Mallorquines” – del 20 al 16% -, “ Mallorquines” - del 9 al 6% -, “La Granota” - del 4 al 2% - i “La Barceloneta” – del 2 a l’1% -. Els veïnats de “Vallcanera” i “Massabe” han mantingut percentatges i les urbanitzacions de “King Park”, “Vallcanera Park” i “Les Comes”, els han augmentat – de l’1 al 7%, de l’11 al 19% i del 2 al 4% respectivament, degut a les seves majors taxes anyals de creixement. –[vegis Gràfics 5 i 6]
Desigual distribució del parc d’habitatges construïts segons trams de grandària mesurats per la seva superfície útil en relació a la distribució de les llars segons nombre de persones. Aquesta desigualtat es posa de manifest en el Gràfic 9 i es més forta en els casos extrems. Així, com es pot veure amb el mateix Gràfic, mentre que el percentatge d’habitatges de superfície reduïda – menys de 60 m2 – es inferior al 3%, com ja s’ha assenyalat, el percentatge de llars formades per una sola persona s’apropa al 20% i, a l’inrevés, el percentatge d’habitatges de superfície superior als 120 m2 – 26,1% - es bastant superior al percentatge de llars amb més de 4 persones – 10,8% -. A destacar que aquestes desigualtats que s’observen en els casos extrems pel cas del municipi de Sils són més accentuades que les que s’observen pel conjunt de la comarca – [vegis Gràfic 10] i que, en un futur a mig termini, podrien augmentar substancialment, cas de continuar la evolució en la distribució de les llars que es pot observar al comparar les xifres i percentatges que es mostren en les Taules números 21 i 22 sobre nombre i distribució de llars segons nombre de persones pel municipi de Sils, anys 1996 i 2001, i en cas de no produir-se un canvi important en els percentatges de distribució del parc d’habitatges segons grandària a favor dels de menor superfície com sembla bastant probable. - Creixement residencial de Sils afavorit pels menors preus de venda dels habitatges en relació a municipis de l’entorn i dels municipis de la costa. Encara que no s’ha pogut disposar d’una informació amplia sobre els preus de venda dels habitatges en el municipi de Sils, les mostres puntuals que s’han disposat apunten a que els preus de venda dels nous habitatges quan es tracta de pisos, habitatges adossats i unifamiliars no adossats es situen dins d’una gamma que va dels mil als mil cinc cents euros per m2 construït amb un preu de repercussió del sòl urbanitzat per m2 edificable de prop dels 200 euros. Als municipis de l’entorn amb més influencia turística els preus de venda dels nous habitatges fàcilment es situen a l’entorn dels 2 mil euros m2.
Els escenaris dels possibles futurs creixements de la població es poden resumir en tres hipòtesis
1- Creixement mínim. Aplicar el creixement anual mitjà dels últims deu anys a l’any 2001
2- Creixement mig Partint de les xifres objectiu establertes pel Pla Territorial General de Catalunya per les comarques gironines i aplicant la proporció que correspon a la comarca de La Selva i després al municipi de Sils, en funció de l’evolució de la seva participació en el 1991 i el 2001.
3. Creixement elevat Utilitzant les xifres projectades sobre la població de Catalunya pels any 2015 i 2020 perl’IDESCAT, sota la hipòtesi mitjana alta i aplicant les proporcions obtingudes per aquests anys en el punt anterior per la comarca de La Selva i el municipi de Sils.
Per tant hem de preveure per els pròxims 10 anys, un creixement de més o menys 1.500-2.000 habitants i per a l’horitzó de 15 anys, fins a 2.500-3.000 habitants. La normativa de les NS 1985, pel que fa a les zones de Casc Antic (clau 1 i 2) i suburbana (clau 3) defineix un model poc clar donat a les diverses possibilitats que permet, tant del potencial d’edificació com de l’ordenació de l’edificació, i ha donat excessiu protagonisme a la realització d’estudis de detall per la definició de la tipologia edificaria. El planejament vigent permet un gran potencial de creixement residencial de baixa ocupació quan encara manca per esgotar la majoria del sòl en el casc urbà (zones de Barceloneta i Mallorquines), independentment de les urbanitzacions, sòl que encara avui en dia té un gran potencial d’edificació residencial: |
